El sentit del gust

Què és?

El gust és la impressió que causa un aliment o una altra substància, i està determinat principalment per sensacions químiques detectades pel gust (la llengua) i per l'olfacte (la olor). Igual que el color que percebem, és la combinació de tres colors bàsics, el sabor és la combinació de diferents estímuls: la textura, la temperatura, la olor, el gust ...

Relació entre el gust i l'olfacte

El 80% del que es detecta com a sabor és procedent de la sensació de l'olor. Per tant, quan estem refredats, els aliments semblen insípids, perquè els receptors queden aïllats per la mucositat nasal.

Els 4 gustos

Els fisiòlegs han identificat els quatre sabors elementals i els han codificat en els següents termes: la sensació dolça, àcida, salada i amarga.

• Gust dolç

- Els productes químics que el causen són: els sucres, glicols, alcohols, aminoàcids...

- Gairebé totes les substàncies que causen el gust dolç són productes orgànics.

- Es detecta en les papiles gustatives de la punta de la llengua. 

- Els aliments dolços solen formar part, dins de l'alimentació humana, dels postres i els esmorzars.

- També té altres funcions (per exemple, el gust dolç de la llet materna serveix per atraure al nadó, o s'afegeix sucre a certs aliments per conservar-los).

• Gust àcid

- És causat per àcids.

- Com més fort és l'àcid, més intensa és la sensació.

- Aquesta sensació afecta les zones laterals de la llengua, per sota de la zona on es perceben els sabors salats.

- Els aliments àcids solen ser els cítrics (llimona, taronja, pomes...) i alguns lactis fermentats (vinagre, tomata guisada...).

- Els gust àcid es considerat com una "alarma" pel cervell ja que algunes substàncies venenoses i perjudicials contenen sabors àcids.

• Gust salat

- El gust salat és causat per sals ionitzades.

- Aquesta sensació es percep per les papiles gustatives ubicades als dos costats de la part delantera de la llengua.

- Es percep a través de "canals iònics", que són capaços de detectar els ions solubles de sodi, potassi...

- La sal afegida a un aliment té efectes potenciadors del seu sabor.

- Els nadons solen ser indiferents o bé rebutgen les solucions salades; però als quatre mesos comencen a mostrar una preferència pel gust salat. Aquest canvi els fa més aptes a acceptar els aliments sòlids.

• Gust amarg

- El gust amarg no depèn d'un sol tipus d'agent químic. 

- Gairebé totes les substàncies que donen el gust amarg són de tipus orgànic.

- Probablement és el més desagradable.

- Es detecta a través de les papiles gustatives ubicades en la part posterior de la llengua.

- Els aliments amargs són: el café pur, la xocolata sense endolçar, el meló o la carbassa amarga, la cervesa, les olives sense curar, la pell dels cítrics...

Malalties curioses

A continuació parlaré sobre 10 malalties molt curioses i extranyes, i que molt poques persones les pateixen.

• Sinestesia

Les persones que la pateixen poden estimular dos sentits a la mateixa vegada, és a dir, una persona podría escoltar colors, veure sons o degustar formes. Per exemple, quan toquen una superfície suau la associen a un gust dolç, poden associar el color groc al número 7, o sentir el gust a maduixa en veure la paraula "cotxe". 

Aquesta malaltia és hereditària, ja que és un tret dominant lligat al cromosoma X. Evidentment hi ha diferents nivells de sinestesia, pot ser molt greu o de vegades ni es nota.

• Síndrome de l'accent extranger

És una malaltia rara que generalment es produeix com un efecte secundari d'una lesió cerebral greu. Els que tenen la síndrome parlen la seva llengua materna amb un accent extranger. Per exemple, un parlant anglès nadiu nord-americà pot sonar com si parlés amb un accent sud-oriental britànic.

• Síndrome de Capgras

És un trastorn mental que afecta a la capacitat d'identificació del pacient. Els que la pateixen, creuen que una persona, generalment un familiar, es reemplaçat per un impostor idèntic a aquesta persona. Un impostor és una persona que fingeix  ser algú diferent. 

• Síndrome de Cotard

És una malaltia mental relacionada amb la hipocondría, és a dir, que el pacient creu que pateix una malaltia greu. En el cas del síndrome de Cotard, el pacient creu que ha mort o que els seus òrgans estan en procés de putrefacció o directament que no existeix. Normalment tot porta al pensament que és immortal. Aquesta malaltia es barreja amb altres al·lucinacions, com ara les olfactives, on el pacient pot olorar la seva pròpia putrefacció.

• Micròpsia

És coneguda  com la "Síndrome d'Alícia al País de les Meravelles". És un desordre neurològic que afecta la percepció visual. El resultat és que els pacients perceben els objectes molt més petits del que són en realitat. Sol ser una malaltia temporal, molt associada a les migranyes.

La seva inversa és la Macropsia, on els pacients veuen els objectes més grans del que en realitat són.

Alícia en el país de les meravelles (micròpsia)

• Síndrome Riley-Day

En aquesta malaltia els pacients no poden sentir el dolor. Aquesta qualitat sembla un gran avantatge, però pot comportar moltíssims problemes. Normalment els malalts són propensos  als accidents perquè no senten el dolor, ni les ferides ni les cremades. La malaltia és causada per la mutació d'un gen. Els pacients amb Riley-Day tendeixen a morir joves, més del 50% abans dels 30 anys, a causa de les seves ferides.

• Síndrome de Proteus

Es tracta d'una malaltia congènita que causa el creixement exagerat i patològic de la pell i el desenvolupament atípic dels ossos. Només s'ham descrit 100 casos a tot el món.

• Síndrome de Möbius

És una malaltia neurològica extremadament rara. Es produeix perquè dos dels nervis cranials més importants no estan totalment desenvolupats. Això causa una paràlisi facial i la manca de moviment als ulls. Per tant, fa que el pacient sigui una persona totalment inexpressiva.

• Síndrome de Hutchinson-Gilford

És un altre síndrome de gran raresa. Es caracteritza per l'envelliment prematur, donant-se en nens amb un o dos anys de vida. Aquests tenen la pell molt fina, absència de greix subcutani, rigidesa articular i osteolisis (destrucció parcial o total d'un os). S'estima que afecta un de cada 8 milions de nounats vius.

• Síndrome d'apnea-hipopnea durant el son

Es tracta d'una síndrome que passa al dormir. Els senyals nerviosos necessàris perquè es doni la respiració no es transmeten mentre el pacient està dormint. En casos greus, dormir significa una mort segura. Se sol tractar amb ventilació assistida durant la nit.

La zebra

Què és?

És un dels animals més coneguts del continent africà i que es caracteritzen per les seves ratlles blanques i negres. Són espècies del génere Equus, que és precisament, el mateix gènere al que pertany el caball i l'ase.

Les ratlles no han sigut sempre de les zebres. Són originàries de tot el génere Equus, i en els seus orígens, els caballs per exemple també en tenien, però per evolució només les zebres les han mantingut.

Ramat de zebres

Característiques:

La zebra és més petita que el seu parent, el caball, i és molt semblant en aspecte i hàbits a l'ase salvatge. Poden mesurar uns 2 metres de llarg i 1m - 1,5 m d'alt, i poden pesar uns 300 kg. Té una crinera de pèls erectes al llarg del coll i al final de la cua té un floc de pèls foscos. 

Les zebres són de color negre amb ratlles blanques, que se situen de forma vertical al cap, al coll, a l'esquena i en els costats; i són horitzontals en la part posterior del cos i en les potes. Tenen els ulls als costats del cap i tenen molt bona visió. Tenen les orelles arrodonides i més grans que els caballs i un gran sentit de l'oïda. La seva esperança de vida en estat salvatge no sol superar els 30 anys i en la captivitat viuen un promig de 40 anys.

Per què tenen ratlles blanques i negres?

Els científics no n'estan segurs, però moltes teories es centren en la seva utilitat com a forma de camuflatge. Els seus patrons poden suposar una dificultat pels seus depredadors a l'hora de distingir a un individu en un ramat. També poden distorsionar la distància a l'alba i al vespre. O bé poden eludir els insectes que només reconeixen grans àrees de pell del mateix color. També poden actuar com algun tipus de protector solar natural.

Tipus de zebres:

• Zebra de muntaña: és la més petita de les espècies. El seu pelatge és blanc-platejat i les ratlles fosques s'estenen per tot el cos, excepte a l'estómac i la part interior de les cuixes. Les bandes del cap són castany fosc. Viuen en ramats petits.

Zebra de muntaña

• Zebra comú: és el tipus més comú i estès. Té un cos gran i les seves potes són relativament curtes. Actualment es distingeixen 3 subespècies, de les quals algunes ja s'han extingit. Viuen en petits grups.

Zebra comú

• Zebra de Grevy: Les seves ratlles són molt numeroses i primes. Abans, aquesta espècie era molt abundant i tenia una distribució àmplia, però actualment està quasi extingida.

Zebra de Grevy

Muntanya Santa Helena

Què és?

La muntanya Santa Helena és un dels volcans més actius dels Estats Units continentals. Es troba a l'Estat de Washington. Aquest volcà és molt conegut perquè la seva erupció al 1980. Aquesta va ser l'erupció volcànica més significativa en els Estats Units. Forma part de l'Anell de Foc del Pacífic, que inclou més de 160 volcans actius.

Abans de l'erupció                                                                             Després de l'erupció

L'erupció del volca Santa Helena

Va erupcionar el 18 de maig de 1980. La seva erupció és molt coneguda per les seves explosions de cendres i de piroclasts. L'alçada va passar de 2950 m a 2550 m. Com a conseqüència va quedar un cràter en forma de ferradura. Va ser la més mortífera i econòmicament destructora en la històra d'Estats Units. Van morir 57 persones i van quedar destruïts 47 ponts, 250 cases i molts quilòmetres de carreteres. Això va ser a causa del lliscament de runes, terra i neu. Tot això va arribar al llac Spirit i va causar un megatsunami de 250 m d'alçada.

Per sort, l'erupció va passar un diumenge. Si hagués passat qualsevol altre dia de la setmana, molts llenyataires estarien treballant, i el nombre de morts hagués sigut major.

La muntanya Santa Helena en erupció

Història del volcà

La muntanya Santa Helena ha estat activa durant uns 275.000 anys, durant els quals ha experimentat tot tipus d'activitat volcànica, que va des de tranquil·les efusions de lava fins a erupcions explosives i violentes.

Els vulcanòlegs han dividit l'activitat del volcà en 4 etapes:

• Ape Canyon - fa 35.000 anys
• Puma - fa 18.000 anys
• Swift Creek - fa 12.800 anys
• Spirit Lake - fa 3.900 anys

Cràter del volcà

La vinya

Què és?

És una planta arbustiva originària de la zona mediterrània oriental. Pot arribar a fer fins a 20-30 metres de llargada. 

Antigament les vinyes es plantaven en els pitjors terrenys i escampades, i sense cap tipus d'ordre. Tenien l'inconvenient de requerir molta mà d'obra per realitzar el conreu i la recollida del raïm, de manera que en les noves plantacions es van començar a alinear les soques. Entre les fileres deixaven molt espai per poder utilitzar animals per realitzar algunes tasques. Amb l'arribada de la maquinària agrícola, els passadissos entre les diferents fileres van haver de començar a ser majors, reduint el nombre de plantes, però guanyant en comoditat.

Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:

• Mallol: vinya d'1 any.
• Estufera: vinya de 2-3 anys.
• Planta: vinya de 4 anys.
• Forqueta: vinya de 5 anys.

Conreu de vinya

Parts de la vinya

• Fulla: Les fulles són verdes, peciolades i dividides en cinc lòbuls dentats. Mesuren entre 5 i 25 cm.

Fulla

• Circells: tenen un aspecte de tija molt prima i cargolada. Serveixen per enfilar-se.

Circells

• Flors: Les flors són petites i verdoses. La vinya floreix durant els mesos de maig i juny.

Flors

• Fruit: És el raïm i normalment està madur des de la darreria d'agost fins al novembre. El raïm pot ser de blanc (verd clar) o negre (morat), segons la pigmentació de la pell. Això determinarà el color del vi. El raïm pot ser consumit cru o usat per a la fabricació de melmelada, suc, v, vinagre, panses o oli de llavors de raïm.

Raïm blanc                              Raïm negre

Malalties

Moltes vegades, la vinya pateix malalties que poden provocar deformacions, taques o fins i tot la seva mort. Les malalties de la vinya estan produïdes principalment per fongs, virus o animals paràsits. Exemples de malaties poden ser: l'erinosi (produeix grans protuberàncies a les fulles), l'entrenus curt (afecta els sarments), l'enrotllat (deforma les fulles), ...

Erinosi

La Gran Barrera de Corall

Què és?

La Gran Barrera de Corall (Great Barrier Reef, en anglès) és el major escull de corall del món. Es localitza al mar del Corall, al nord-est d'Austràlia. És l'estructura més gran del món feta per organismes vius (ocupa una superfície major que les Illes Balears) i es pot arribar a veure des de la lluna (com la Gran Muralla xinesa). Fa 2.300 km d'extensió i hi habita una enorme quantitat d'espècies, algunes microscòpiques i altres poden arribar als 2 metres d'amplada. Les formes són variades (ventall, cúpula, banyes, flor...) i els colors oscil·len entre tons rosats, fúcsia, grocs, blaus i verds. El 1981 va ser seleccionada com a Patrimoni de la Humanitat.

Per a què serveix?

Per la seva situació entre la costa i el mar obert, serveix de protecció per als manglars i altres plantes, contra la força de les ones i desastres majors, com els tsunamis.

Quines espècies hi viuen?

En la Gran Barrera de Corall es troben moltes espècies:

• Balenes i dofins - 30 espècies

Balena "Minke"                             Dofí "Sousa"

• Tortugues de mar - 6 espècies

Tortuga verda mar                        Tortuga llaüt                        Tortuga careta 

• Taurons - 125 espècies

Tauró "tigre"

• Peixos - 1500 espècies

Diferents espècies de peixos

• Corall dur - 360 espècies

Diferents espècies de corall

• Mol·luscs - 5000 espècies

Cloïssa gegant                                            Sípia

• Gran diversitat d'esponges, anèmones, cucs i crustacis

Esponges                     Anèmones                       Cucs                        Crustacis

• Aus - 215 espècies (en les seves illes)

Àguila marina

• ...

Amenaces mediambientals

Canvi climàtic: Si la temperatura augmenta, els peixos que estiguin habituats a una temperatura més freda han de buscar noves àrees per viure. Això causa la mortalitat en els pollets d'ocells marins que viuen de les captures de peix. El canvi climàtic també afecta la població i disponibilitat d'hàbitats per a les tortugues marines.

Contaminació de l'aigua: Els rius nord orientals d'Austràlia proporcionen una contaminació significativa a l'escull. 

Per tant, la Gran Barrera de Corall està greument amenaçada. Alguns experts pronostiquen que desapareixerà i serà substituïda per corall mort recobert d'algues, en tan sols 50 anys.

La processionària del pi

Què és?

La processionària del pi és un insecte lepidòpter que és una important plaga per algunes espècies d'arbres. És una plaga molt coneguda que es troba als boscos i que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls blancs a les branques dels pins, i sovint per la presència de processons d'erugues als camins. 

Bossa dels estadis larvàris

Cicle vital de la processionària del pi:

Aquest insecte consta de cinc estadis larvals, un de crisàlide i un d'imago. A continuació els explicaré:

Eruga

• Primer estadi larvari (8-12 dies): Les erugues acabades de néixer són de color verd, mesuren uns 2,5 mm, presenten taques fosques i clares i es mengen les parts tendres de les fulles. Es desplacen poc.
• Segon estadi larvari (12-18 dies): Arriben a mesurar uns 10-12 mm, la part dorsal es recobreix d'abundants pèls de color groc-ataronjat en la part dorsal i de color blanc al lateral. Es desplacen poc a poc i amb menys freqüència que al primer estadi larvari.
• Tercer estadi larvari (1 mes): La larva fa la seva segona muda i adquireix el seu aspecte més recognoscible. En aquest estadi sol decidir l'emplaçament definitiu de la colònia i comença a formar les bosses blanques als pins.
• Quart estadi larvari (duració variable): En les zones fredes, poden passar-hi tot l'hivern, mentre que en les zones més càlides pot durar tan sols un mes. Les erugues augmenten el nombre de pèls i surten cada nit del niu per buscar aliment. 
• Cinquè estadi larvari: Segueixen augmentant el nombre de pèls i també la mida del cos. L'alimentació passa a ser molt activa, i per tant, quan es queden sense aliment al pi on viuen, formen llargues fileres per terra en busca d'un nou pi.

Llargues fileres d'erugues

• Crisàlide: Les erugues fabriquen un capoll, i entren en la fase de pre-pupa. Poden romandre enterrades d'1 a 3 anys esperant les condicions òptimes per descloure's. 

Fase de pre-pupa

• Imago: L'insecte surt del capoll en forma de papallona. Les papallones adultes són característiques pel seu color grisós en les ales i les vores de color negre. Ponen els ous en les fulles de pi per tornar a començar el cicle.

Mascle                                          Femella

Conseqüències de la processionària del pi?

L'efecte d'aquest insecte sobre els pins joves repoblats pot provocar la mort dels arbres. En canvi als arbres adults els provoca debilitat i manca de creixement.

Els pèls urticants de les erugues, si es toquen, poden provocar lesions als ulls; i fins i tot hi ha persones al·lèrgiques que en sofreixen els efectes.

Per combatre la plaga de la processionària es fan fumigacions amb insecticides, però hi ha altres animals que se n'alimenten (la puput, la garsa, el corb...).